O meu concerto deste verán foi, sen dúbidas, o que deron Els Amics de les Arts no El Grec de Barcelona polo seu décimo aniversario. Se xa era fan, agora sono moito máis. Así que deixo por aquí unha parte da miña banda sonora destas semanas, co lindo tema "Ciència ficció", primeiro na versión orixinal e despois na que fixo o grupo Painomi, que tamén está moi ben:
"Ciència ficció"
Saps que una empresa japonesa
té un prototip de màquina
capaç d'esborrar-te els records?
Jo vaig veure-hi la manera
i vaig escriure per participar
a les proves pilot.
M'ha vingut al cap
mentre volava
un diumenge al llit
ens despertàvem
mirant-nos els peus,
comparant-nos els dits.
I se m'ha escapat mitja rialla,
ens he vist tan nens
i amb tantes ganes,
mai vam sospitar
que acabaríem així.
M'han posat en un hotel,
una suite descomunal,
es veu Tokio des del cel,
m'ha semblat un bon final.
Avui he fet una visita prévia
i he vist les instal·lacions,
m'han presentat
els responsables,
que són la creme de la creme,
tots súper macos reien molt
"arigatou, arigatou".
I el que m'ha fet de traductor
m'ha vist un pèl acollonit
i ha dit "hi ha una part positiva:
que pel·lis, discos, llibres, llocs,
què donarien molts per tornar
a viure'ls com el primer dia!".
Però mirant els leds
i els electrodes
m'he vist panxa amunt
a un llit amb rodes
mentre van passant
les llums d'un passadís.
I he entés que demà
serà un altre dia,
que viuré feliç
una mentida,
però per perdonar-te
calia arribar aquí.
Arribaré a l'aeroport,
no portaré cap record,
tu no em deixis preguntar,
digues "Hola! Hem de marxar!",
porta-ho tot al cotxe, a punt,
fes-me cas, tots dos ben lluny!
Fugir, tornar a començar
en un poblet
que tingui un nom que no
poguem ni pronunciar.
Assinar:
Postar comentários (Atom)
Nenhum comentário:
Postar um comentário