Poesía sobre lingua (2): "Diversos són els homes i diverses les parles", Salvador Espriu

Diversos són els homes i diverses les parles,
i han convingut molts noms a un sol amor.
La vella i fràgil plata esdevé tarda
parada en la claror damunt els camps.
La terra, amb paranys de mil fines orelles,
ha captivat els ocells de les cançons de l'aire.
Sí, comprèn-la i fes-la teva, també,
des de les oliveres,
l'alta i senzilla veritat de la presa veu del vent:
"Diverses són les parles i diversos els homes,
i convindran molts noms a un sol amor."

(Salvador Espriu, La pell de brau, 1960)

Penso que se entende ben, mais por aquí deixo a miña tradución:

Diversos son os homes e diversas as falas,
e conviñeron moitos nomes a un só amor.
A vella e fráxil prata convértese en tarde
parada na claridade sobre os campos.
A terra, con trampas de mil finas orellas,
cativou os paxaros das cancións do ar.
Si, compréndea e faina túa, tamén,
desde as oliveiras,
a alta e sinxela verdade da presa voz do vento:
"Diversas son as falas e diversos os homes,
e convirán moitos nomes a un só amor".